Tenia 51 anys, dels que 30 ja romania immòbil per culpa d'una distròfia muscular. Fa nou anys que la seva vida depenia d'un respirador automàtic i ella volia morir fa temps. Ahir a la fi va aconseguir alliberar-se de la càrrega que li suposava el seu cós inútil, ara la seva ànima és lliure.
Lliure del dolor que li desfeia els músculs
Lliure d'un món que li negava el dret a morir amb dignitat
No tenim vergonya quan ens queixem de les nostres nimietats diàries si les comparem amb la gent que realment pateix, normalment en soledat i silenci, fent el cor fort fins que ja no poden més.
Descansa en pau el seu cos, comença a viure el seu esperit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada