Facebook

4 de març 2007

Anita Rondó



Anita Rondó és el primer llibre que ha escrit Juan Carlos Centeno, (publicat el 2006 per Arola Editors) ambientada en els primers anys de la revolució cubana, on una coneguda cantant de boleros consulta el seu futur a una endevinadora. És una etapa de canvis per al país i això afecta als seus habitants que viuen envoltats d'incertesa, és l'exili una bona solució? ho serà adaptar-se al nou règim?. Una història que reflexa els pensaments, creences i pors de la gent a cuba als anys 60

Avui T i jo hem anat a la Sala Trono a veure la adaptació teatral dirigida per Oriol Grau, cofundador i director del Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas i amic de l'autor. Interpretada per Alexandra Palomo, Maria Stagnaro i Luz Marina Gil.

És una obra tràgica i suposo que haurà resultat tot un repte per al director com per les actrius habituats camp de la comèdia. No és estrany que de tant en tant ens obsequiïn amb algunes pinzellades d'humor que alleugeren la càrrega d'angoixa que es respira.

Són 75 minuts sense interrupcions que no donen oportunitat a l'avorriment gràcies al dinamisme que s'aconsegueix amb l'expressivitat i veracitat que saben transmetre les protagonistes en tot moment, sense avenços de dubte o divagació.

Els personatges estan ben construïts, on queden ben diferenciats els trets de les seves personalitats. La protagonista sap transmetre el neguit que li suposa lluitar contra el destí que no es pot canviar i que es nega a acceptar. Els altres dos personatges intenten frenar l'espèrit impetuós de la cantant, no per canviar els esdeveniments, sino per a racionalitzar els seus actes amb una meditació prèvia i per aprendre a gaudir del present deixant de costat la seva dèria per saber com serà el futur.

Els canvis de llum estan perfectament estudiats, uns per diferenciar els cinc actes, en ocasions per emfatitzar el que s'està dient i d'altres on la llum és la quarta protagonista.

L'ambientació s'aconsegueix per mitjà un paravent que es va canviant de posició, com normalment els diàlegs previs ja contenen una introducció als llocs on es desenvolupen les següents, amb la simplificació de recursos l'espectador és capaç de reconèixer el lloc i imaginar el seu propi decorat.

En resum una obra de petit format molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada